Perquè anomenem "dret" als estudis de les lleis i ordenacions de justícia?

La raó de l'existència del concepte "dret" l'hem de cercar a l'antiga llengua catalana-occitana. En el lexema "dret" (en català i occità) o en les seves variants occitanes "drech" i "dreit". Però, sobretot, rau en l'expressió "dreta justícia", que trobem als llibres medievals de dret català. 

[Imatge superior: Portada d'una edició incunable del llibre "Regiment de la Cosa Pública" de Francesc Eiximenis.]

 

Perquè anomenem dret als estudis de les lleis i ordenacions de justícia? No té massa sentit que ho fem així. En anglès es diu "law" (llei) i a l'advocat se l'anomena "lawyer". Això seria el normal: que al dret se l'anomenés "llei" i als advocats "lleialistes" o alguna altra paraula derivada de "llei" o, encara millor, de "justícia".

Tanmateix, quan es va crear la ciència de les lleis, a l'antiga Catalunya, s'utilitzava l'expressió "dreta justícia", en el sentit que la justícia ha ser ser recta o correcta, dreta, ben orientada. La dita "dreta justícia", probablement, devia derivar en "dret a justícia", i d'aquí en "dret" tal i com l'entenem avui. 

Per tant, el concepte de dret té un origen ben català, no pas romà. "Dret" és un lexema monosil·làbic català que no prové del llatí, com diuen els filòlegs. Ben al contrari, el concepte llatí "drēctus" o "directus" és una evident derivada del lexema català "dret".

En tot cas, als llibres antics catalans es diu: "Fonament principal de la cosa pública és que sia regida per la dreta justícia" (Francesc Eiximenis. "Regiment de la cosa pública", 1383). Si s'anomena "dret" en català és per l'expressió "dreta justícia". 

Al cap i a la fi, la justícia és allò que fa que la societat catalana es mantingui ferma, ja des de temps immemorials, en la via recta o correcta, en el camí dret o directe, que ha de dur envers la llei natural o llei de déu, que és el deure sagrat i religiós de tot ciutadà català. Però això ho veurem més endavant. 

Influència a les llengües catalàniques.

A la resta de les llengües catalàniques, s'anomena amb derivades del lexema català "dret", com ara "derecho" (espanyol), "droit" (francès), "diritto" (italià), "dereito" (gallec), "dreptul" (romanès), "drejta" (albanès), "dirittu" (cors)...

Influència a les llengües nòrdiques.

Aquest lexema català "dret", a les llengues nòrdiques va anar perdent la D inicial i va quedar "ret" (danès), "rett" (noruec), "rétt" (islandès), "rätt" (suec), "recht" (holandès), "right" (anglès), "richtig" (alemany), etc...

Influència a les llengües eslaves.

A les llengües eslaves, en canvi, la D inicial del lexema català "dret" va passar a ser una P i la T final va passar a ser una V, creant derivades com ara "право" (rus), "право" (serbi), "právo" (txec), "prawo" (polonès), "pravo" (croat), "právo" (eslovac), "pravo" (bosnià), "право" (búlgar), "pravico" (eslovè), etc.

Autor: Bel·lònides

.